PESSIMISME

PESSIMISME from Eva Duran Vidal on Vimeo.

El pessimisme és com un capa negre que ens rodeja i no ens deixa escapar. Sovint, la por a que les coses sortin malament, aconseguiexen el propòsit. Els músculs es tensen, la ment es torna borrosa i aquesta guanya la partida.
Una persona d’aquestes qualitats, manca d’optimisme, de confiança en ella mateixa, de creure que un esforç porta una bona recupensa.
Per tal de que el meu vídeo aconsegueix-hi un bon plasma, una dansa que olori a pessimisme, la representació que vull expressar és una noia intentant sortir d’una tela negra, fer un intent de superació cap a l’optimisme. Com una red que et té capturada i l’únic propòsit és trobar la sortida.
Seguidament, per aconseguir un contrast entre una persona optimista rescatant a una persona pessimiste, vull ensenyar un ball entre dos persones, la dèbil i la forta. El personatge fort subjecte a la dèbil per tal de que no caigui en un forat negre ple de pors.

SUSCEPTIBILITAT

SUSCEPTIBILITAT from Eva Duran Vidal on Vimeo.

Tots podem afrontar situacions i controlar-les fins el punt de que aquestes se'ns menjin a nosaltres mateixos. A vegades no podem ser la pedra més dura, el que gira la cara i res l’importa. Per bé o per malament, neixem hem sentiments, emocions, petites coses que ens fan crèixer i reflexionar, que ens dolen, que ens fan plorar,etc.
La susceptibilitat és molt present a la meva vida, la fragilitat d'un mateix, la obsesió de ser jutjat o criticat per les persones que t'envolten, i la manera en què tu sol mal interpretés aquestes crítiques.
Un mateix s'autoexigeix una perfecció que a vegades no aconseguir i s’introdueix en un cercle de negativitat on el món que t'envolta és ple de no ho aconseguiré, tot ho faig malament, no acabo de ser perfecta, etc.
Tanmateix, busco en la representació a la susceptibilitat plasmar la incomoditat que es sent una persona criticada, obervada, la fragilitat que envolta. Així com també la necessitat de sentir o voler ser el centre de atenció. La dansa vull que aconsegueix-hi un to trist en el color i un sentiment clar de fragilitat.

SENSIBILITAT

SENSIBILITAT from Eva Duran Vidal on Vimeo.

La llibertat d’estar sol, de sentir satisfacció amb un mateix, de buscar aquella tranquilitat que es necessita en determinats moments, poder està amb una persona sense tenir la necessitat de dir res, simplement mantenir un silenci inmens.
En el vídeo de la sensibilitat vull que l’espectador es contagi de la tendresa, de la soletat acompanyada, del sentir-te lluire en un moment determinat i apreciar tot allò que ens envolta, els petits detalls. Augmentar la importància dels sentit del tacte i de la vista, poder gaudir d’una tranquilitat absoluta.
Aquest sentiment creat a la dansa, el vull representar amb un ball de parella, com dues persones interectuan en l’espai, únicament centrant-se en el tacte entre els dos i els moments de silenci compartit.

INNOCÈNCIA

INNOCÈNCIA from Eva Duran Vidal on Vimeo.

La por a ser grans, la responsabilitat que comporta crèixer i viure situacions complicades que toca afrontar amb maduresa. Sovint costa fer un salt cap al món adult perquè ser petits, innocents, creure totes aquelles mentides de bona fer que ens explicaven quan erem petits, ens allunya de les responsabilitats, ens agrada volar abans que tocar de peus a terra.
Ser adults permet caure i tornar-te aixecar, comètre errors i seguir caminant, i moltes vegades ens costa seguir i els peus ens fan fatiga.
En la representació de la dansa, vull transmetre aquestes sensacions de la innocència, el contrast de la maduresa i la infantesa. Vull ensenyar que en el meu jo, sempre hi haurà aquella nena petita que m'acompanyarà i hem farà veure el món amb ulls diferents, que de tant en tant hem tancarà dins d'una bombolla.
Així doncs, En el video de la innocència voldria plasmar una mateixa persona en dues etapes, la infantesa i la maduresa, en què el jo petit comprengui que la innocència tard o d'hora desapareix. Al mateix temps, vull que es comrengui que en les dues etapes, elles dues creen un vincle afectiu difícil de trancar, on sempre siguem capaços de recòrrer al nostre món en miniatura.

TIMIDESA

TIMIDESA from Eva Duran Vidal on Vimeo.

Desde petits aquesta característica es reflecta amagats darrere la cama de la mare, i aquest fet ens ensenya que la timidesa és la no llibertat del nostre cos, de trobar un amagatall on sentir seguretat sense tenir un públic i milions d'ulls observant.
Es preferible viure amb els ulls tancats, sense sortir d'aquella llodriguera que diu que a l'exterior hi ha un món enter per descobrir, i la inseguretat invaeix.
Així doncs, en la dansa vull intentar reflectir el que és per mi la timidesa, un món complex, amb gran extensió i difícil d'accedir.
De forma artística i dansada vull representar tots aquests sentiments que passen pel meu cap. Una caixa, una cova que abadeix del món, que ens tanca en nosaltres mateixos i que no ens deixa veure res més.
Un intent d'obrir la caixa, però perdre la força, no tenir prou valor per aixecar-se. Atenta a moltes mirades, no aconsegueix deixar veure el seu incert rostre. Però el que realment vull assolir en aquest video és la capacitat de superació, sortir de l'amagatall i que desapareixi part de la inseguretat i amb els ulls ben oberts, veure el món sense por

Sinopsis

Una de les preguntes que més hem plantejo, és qui sóc? Com sóc? Com hem veuen els demés davant la vida, dels problemes que es presenten, dels cops fàcils del dia a dia.

La vida és un llarg camí ple de sorpreses i de canvis constants. A mida que vas creixent, el teu jo va despertant, se't presenta davant de tantes situacions que moltes vegades ens adonem que la nostra personalitat és única i irrepetible.

M'interessava mostrar el meu jo interior i el meu jo professional, una barreja única i original on el meu personatge es veia clarament reflectat. Després de nombrar una llista de totes les meves caracteristiques, vaig creure convenient reflectar en mi, la timidesa, sensibilitat, suseptibilitat, innocència i pessimisme.